Un home enamorat, de Karl Ove Knausgård
La meva lluita II


«Cap altra cosa no era prou bona, cap altra cosa no funcionaria. Allà era on havia d'anar jo, a l'essència, al nucli més amagat de l'existència humana. Si per fer-ho calien quaranta anys, d'acord, m'hi estaria quaranta anys. Però mai no ho havia de perdre de vista, no ho havia d'oblidar mai, allà era on volia anar. Allà, allà, allà.»

Tot i que vaig gaudir moltíssim amb La mort del pare, el primer volum de l'extraordinària odissea que va emprendre Karl Ove Knausgård quan va decidir escriure la seva biografia en sis llibres, em vaig distreure amb altres lectures, el temps va anar passant i el segon volum romania a l'estanteria esperant ser llegit. No va ser fins que l'editorial va anunciar que a principis de maig traurien el quart volum que em vaig posar les piles i, per això, avui us parlaré de Un home enamorat, de Karl Ove Knausgård.

Si a La mort del pare el nucli del llibre era la relació de l'autor amb el seu pare i la mort d'aquest últim, a Un home enamorat serà el descobriment de Karl Ove de l'amor i la paternitat. Per raons que no s'arriben a conèixer del tot, un Karl Ove fart de tot abandona a la seva dona, la Tonje, i la seva ciutat, per instal·lar-se a Estocolm. Allà es retroba amb un dels seus millors amics, en Geir, i coneix a una poeta de qui s'enamorarà des del primer moment, la Linda. Aquest llibre tracta, amb la profunditat característica de l'autor, els canvis que arriben amb l'amor descontrolat i la paternitat, la necessitat d'espai, la pèrdua d'independència, el canvi de prioritats, l'angoixa de no tenir temps de fer el que l'apassiona -escriure- per cuidar dels nens i estar amb la parella.

Com a l'anterior, tot i que aquest és el tema central de la novel·la, en Karl Ove sempre troba excuses per, de tant en tant, desviar-se i escapar per filosofar amb els seus amics i parlar una mica de tot. I això és el que m'agrada més d'aquest llibre. No té ni capítols, l'autor comença a relatar la seva vida i es deixa portar, sembla que improvisi, saltant d'un tema a un altre, resumint dies i anys sencers o parant-se a reflexionar sobre quelcom concret. A diferència de La mort del pare, aquest segon volum segueix un ordre cronològic. Els textos d'en Karl Ove transmeten llibertat i sinceritat, l'autor es despulla sense cap tipus de vergonya davant els seus lectors, molts cops es deixa molt malament sense vacil·lar. El problema és que moltes vegades, en el procés, despulla a la gent del seu voltant i, si a La mort del pare alguns familiars es van enfadar, aquest cop ha sigut la dona qui s'ha molestat.

Però més enllà d'això (els draps bruts es renten a casa) Knausgård té aquesta habilitat per despertar l'interès del lector. Realment no hi ha cap misteri en aquest llibre, el final és completament previsible. De fet, us podria resumir aquest llibre amb una frase: "En Karl Ove és un escriptor que s'instal·la a Estocolm, s'enamora i té fills". No hi ha més, no us espereu girs sorprenents perquè no n'hi ha. Però, encara no sé molt bé com, ho explica d'una manera tan sincera, tan profunda, tan directa, tan reflexiva i tan propera que porta al lector a empatitzar completament amb l'escriptor, narrador i protagonista. En aquest sentit, aquesta lectura és magistral. Jo, un estudiant de vint-i-dos anys, he sentit el que és aquesta etapa de la vida, m'he sentit identificat en els canvis que porta el fet de tenir parella i he sentit les renúncies que comporta la paternitat.

Tot i que potser 700 pàgines són excessives i de vegades Knausgård es perd en els detalls, en converses i records que no aporten res (se'm va fer especialment llarga la festa infantil que obra la novel·la), les parts bones -la majoria- són espectaculars i, com en l'anterior, m'emporto escenes i reflexions subratllades que no oblidaré mai.

Karl Ove Knausgård és un escriptor nudista, Nudista i valent: crec que el gran interès que desperta la seva narració prové directament de la seva honestedat, la seva transparència. Diu coses que molts sentim però no reconeixem en veu alta (com ara, tot i creure sincerament en els principis del feminisme, sentir que es renuncia a la masculinitat en cuidar dels nens i no poder obrir una porta encallada d'una puntada de peu, o venjances pèrfides i insidioses dins una parella, la necessitat de fugir de tant en tant del prototip de família feliç per respirar). Karl Ove no es justifica, explica les seves virtuts i els seus defectes, els seus encerts i els seus errors amb una objectivitat i una imparcialitat increïble, tenint en compte que és la seva pròpia història. I aquesta sinceritat també impregna als altres personatges del llibre, que de tant en tant el lector se n'ha de recordar que no són personatges, sinó persones reals: com s'ho hauran pres?

A tall de cloenda, si us va agradar La mort del pare, Un home enamorat sens dubte manté el llistó alt. Aquesta meravella que deu haver servit al seu autor de mirall per contemplar-hi totes les seves vivències es converteix en un mirall pel lector, jo m'hi vaig veure reflectit. Bravo pel Karl Ove per tenir la valentia de publicar aquestes memòries tan íntimes i fer-nos partícips a tots els seus lectors dels seus dubtes, les seves preocupacions, la seva experiència. I gràcies, com sempre, a l'Altra Editorial per portar-nos-les tan ben vestides i traduïdes.

"La imatge d'un mateix no tan sols inclou la persona que s'és, sinó també la persona que es volia ser, o s'havia estat feia temps".


Comentaris

  1. Me l'apunto. M'agrada el que expliques.
    Un petó ;)

    ResponElimina
  2. Molt bonica l'última cita, gràcies per compartir la teva opinió d'aquest llibre^^

    ResponElimina
  3. La veritat es que fa tant de temps que no llig res en valencià, que ara mateix em llegiria qualsevol cosa jaja Té molt bona pinta aquest llibre, me l'apunto :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada