Esforçar-te al màxim pels teus somnis.

Somnis en temps de guerra. Records d'infantesa, de Ngūgī wa Thiong'o


"La Wangarī tenia molta traça a explicar contes. Cada vespre, la canalla ens aplegàvem al voltant del foc de la seva cabanya i començava la sessió. De vegades, sobretot els caps de setmana, els germans més grans portaven amics i llavors la sessió era per tots. Un explicava una història i quan s'acabava, algú del públic deia alguna cosa com "Això em recorda..." o unes paraules semblants que indicaven que tot seguit començaria a explicar-ne una altra, encara que, com solia passar la majoria de les vegades, no tingués res a veure amb la història de la qual partia. Però el comentari no sempre donava peu a un altre relat. També podia derivar en la narració d'un episodi que il·lustrava la veritat o un aspecte de la història. A vegades aquestes opinions o il·lustracions generaven debats encesos que no tenien un guanyador clar i sovint desembocaven en altres històries. O, algun cop, portaven a narracions de fets que havien tingut lloc a la nostra terra o al món."

Quan finalment em va comunicar que em podria agafar el dimecres de vacances vaig intentar retenir l'emoció que em produïa la notícia, però se'm va escapar un somriure d'orella a orella. És estrany que t'agafis un dimecres de vacances, què penses fer?, em va preguntar ell, estranyat. Li vaig explicar que baixaria a Barcelona per assistir a la conferència que donaria en Ngūgī wa Thiong'o al CCCB, li vaig explicar la importància d'aquesta figura en la narrativa contemporània i en la defensa de les cultures i les llengües minoritàries, els anys que va passar a la presó, com va escriure la seva primera novel·la en el paper higiènic de la seva cel·la. Ell no sap qui és i per ser sincers jo tampoc ho sabia fins que em va arribar el llibre que us porto avui a les meves mans. La lectura d'aquest llibre m'ha impulsat a aportar diners a la campanya de micromecenatge per publicar el seu assaig Descolonitzar la ment i a pujar i baixar d'Andorra a Barcelona en un dia per escoltar a l'autor en directe i poder-hi intercanviar unes poques paraules. Avui us porto Somnis en temps de guerra. Records d'infantesa, de Ngūgī wa Thiong'o.

Aquesta és la primera part de la trilogia que conforma l'autobiografia de l'escriptor, que des de fa bastants anys trepitja els telons d'Haruki Murakami com a primer candidat de les cases d'apostes pel Premi Nobel de Literatura. Ngūgī va néixer a Kenya el 1938, poc abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, era el primer fill del seu pare, un pagès, amb la seva tercera dona, la Wanjikū. Va passar els seus primers anys de vida a les cinc cabanyes que conformaven la llar de la família, una del pare i una per cada dona. En aquesta família rural, tradicional i polígama hi regia un equilibri de poders entre les quatre dones, que eren mares indistintament dels vint-i-quatre fills del pare. A Somnis en temps de guerra wa Thiong'o narra en primera persona la seva infantesa, recorrent des del seu naixement fins el seu primer dia a l'institut Alliance High School. Aquests primers anys van ser per ell un aprenentatge continu, una lluita constant per aprofitar al màxim les poques oportunitats que tenia de prosperar al llarg de la Segona Guerra Mundial i l'incipient moviment en contra del control colonial de l'imperi britànic.

He gaudit aquesta autobiografia. Com no podia ser d'una altra manera -ja que es tracta de la seva infantesa- el factor social i històric de Kenya fa una passa enrere per deixar que la narració es centri en la família de wa Thiong'o i els seus primers estudis. Mai havia llegit aquest escriptor i la veritat és que el seu estil directe i àgil però a la vegada sensible i emotiu m'ha encantat. Hi ha moments d'aquest llibre que no em canso de rellegir, com quan parla de l'habilitat d'una de les dones del seu pare d'explicar les millors històries vora el foc i la incapacitat dels fills de reviure-les el dia següent, amb l'excepció de la Wabia, una de les filles que li va caure un llamp al damunt que la va deixar discapacitada, que fins i tot les millorava. O quan el seu pare va repudiar a la seva mare. O la promesa que li va fer l'autor a la seva mare quan li va preguntar si li agradaria anar a l'escola:

"Que m'oferís l'impossible em va deixar sense paraules. La mare em va haver de repetir la pregunta.
- Sí, sí -em vaig afanyar a dir, no fos cas que canviés d'opinió.
- Ja saps que som pobres.
- Sí.
- I que per tant no sempre tindràs un àpat al migdia.
- Sí, mare.
- Promet-me que no faràs que m'avergonyeixi de tu negant-te algun dia a anar a escola perquè tens gana o per alguna altra privació.
- Sí, sí!
- I que sempre t'esforçaràs al màxim.
En aquell moment hauria promès qualsevol cosa. Però quan la vaig mirar i vaig dir que sí, en el fons del cor sabia que ella i jo havíem fet un pacte: jo sempre m'esforçaria al màxim, fossin quines fossin les dificultats o les barreres que trobés.
- Començaràs a l'escola de Kamandūra."

És impressionant la constància i l'esforç amb què en Ngūgī va aconseguir anar prosperant amb la pobresa de la seva família, la guerra, l'implacable règim colonial i el racisme generalitzat en contra. Tot i que he gaudit molt d'aquesta lectura, també és veritat que cau una mica en la trampa en la que cauen mols autors d'autobiografies: exposar dades i més dades, dates, llocs, noms i relacions que no aporten massa a la història o, al menys, a la història en la qual el lector està interessat. En ocasions m'he perdut entre mil noms de persones que tenien poc o res a veure amb el que es narrava, i en aquest sentit no ajuda massa el fet que l'autor tingués vint-i-tres germans i germanastres.

En conclusió, Somnis en temps de guerra repassa l'infantesa d'un dels escriptors més importants en el panorama literal mundial i en aquests primers anys ja es veu la seva constància i les seves ganes d'entendre el món, aprendre i prosperar. Aquesta és una història de superació. Hi ha molts moments inoblidables que tinc subratllats i encara avui, setmanes després d'acabar aquesta lectura, segueixo revisitant. Tanmateix, si he d'assenyalar un defecte és que introdueix masses personatges i masses dades a parer meu intranscendents.

"Sento la veu de la mare: Ja t'esforces al màxim? I jo li dic de tot cor: Sí, mare, perquè també sé que el que realment em demana és que mantingui viu el nostre pacte de tenir somnis fins i tot en temps de guerra." 




 T'AGRADARÀ 
SI ET VA AGRADAR
 ALTRES LLIBRES 
DE L'AUTOR
  • Descolonitzar la ment.
  • Desplaçar el centre.
  • El diablo en la cruz.
  • El brujo del cuervo.
  • Un grano de trigo.




Comentaris

  1. Jo tinc Descolonitzar la ment a casa, amb el teu nom a l'última pàgina! Ja em pots veure la cara quan el vaig veure! Li tinc moltes ganes i estic segura que no em defraudarà. Una foto preciosa, per cert :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada